Benijófar
Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

Benijófar

Ja des de principis de segle s’atalaiava la crisi senyorial i, a pesar dels retrocessos haguts, cap a 1840 podia considerar-se conclusa la primera fase de la vida de Benijòfar, les fites principals de la qual van ser la invasió francesa i conseqüent sublevació popular; el decret de les Corts de Cadis, d’abolició dels senyorius jurisdiccionals, de 19 d’agost de 1811; parcials restabliments dels drets feudals de 1814 i 1823; i finalment la llei de 26 d’agost de 1837, que abolia definitivament el règim senyorial a Espanya i la de 14 de desembre de 1840 que suprimia els delmes.

També el Decret de 27 de setembre de 1820 relatiu a la supressió de qualsevol classe de vinculacions, i després de la dècada ominosa posada novament en vigor pel Decret de 30 d’agost de 1836, va accelerar el procés. La llei de 26 d’agost de 1837 va permetre als senyors de Benijòfar que es transformara en la seua propietat particular, però sense els drets jurisdiccionals. A partir d’aquesta data s’assistix al fraccionament d’aquesta única propietat fins a arribar al minifundi actual. Com cabia suposar de la inicial propietat única, les desamortitzacions del segle passat no van tindre incidència en la població, contràriament a allò que s’ha succeït en les localitats del Baix Segura que eren de reialenc o als senyorius eclesiàstics. Tampoc hi havia finques ‘de propios’ que desamortitzar en 1854- 56. Però encara així quan es va redactar el resum fet per la Junta Consultiva Agronòmica de les Minories sobre Regs, en 1904 ja no quedaven empremtes del domini anterior.

Quan en virtut de la Llei de Reforma Agrària de 15 de setembre de 1932 es va elaborar un Registre de la Propietat Expropiable, Benijòfar no va ser inclòs. El 21 de març de 1828, comencen una sèrie de terratrèmols que durarien fins a setembre, registrant-se a Benijòfar un de grau 10. A penes comptava amb 250 habitants i no va patir pèrdues humanes, però tal com va assenyalar el Diari de València del 5 d’abril de 1829 ‘van ser destruïts l’església parroquial i gran part de les cases amb la seua horta i camp, sense que haja quedat un que no patira crebant’. El Baix Segura, zona fortament sísmica havia tingut diversos avisos des de la seua reconquista, i l’eix Benijòfar-Rojals s’havia mostrat com un important nucli sísmic.

En concret, el terratrèmol de l’1 de novembre de 1755 (que va destruir Lisboa) , consta ja com testificat a Benijòfar. El dia 24 es testifiquen tremolors a Benijòfar, i com en tota el Baix Segura van seguir fins a setembre, encara que no queden altres cites concretes de Benijòfar cal suposar que en ell també es van manifestar. El Rei apressat pel bisbe d’Oriola, va tindre l’encert de manar a l’extraordinari enginyer Jose Agustín de Larramendi per a dirigir els treballs de sanejament i reconstrucció, que va arribar a Oriola el 23 d’abril de 1829, i auxiliat per un altre enginyer, Eugene Fourdinier, seria l’artífex de la restauració urbanística de tota la comarca.

Larramendi va decidir la reconstrucció de 75 cases de Benijòfar d’acord amb els plans aprovats pel Rei el 10 de juny de 1829, sobre la fase d’un memorial de 6 de juny. Des de 1845 Benijòfar ha anat creixent gradualment fins a arribar a la data actual.

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.

Palacio Provincial, Avda. de la Estación, número 6, Alicante, CP 03005

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies