Cox
Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

Cox

La denominació de Cox prové del vocable llatí (Coxus o Coxum), que significava lloc tancat o tancat, el que es justifica per les muntanyes que el tanquen al sud.

En temps dels visigots va passar a cridar Coix. I en època musulmana Cox juntament amb Crevillent i Albatera formaven un petit estat independent del regne moro de Múrcia governat per Aben-Huduel, encara que va conservar la seva regió, els seus costums i el seu estatus social fins 1320, data en la qual el lloc passa a ser dominat per nobles oriolans.

(De Inventari de Recursos parell a la Promoció i Desenvolupament del Turisme Rural del Baix Segura,
Edita la mancomunitat)

La vila de Cox va començar la seva existència en temps remots, com ho avalen vestigis i restes arqueològiques trobades a la falda de la seva muntanya, dels quals ja en el segle XVIII el cronista oriolà Montesinos va donar raó d’això. Segons Montesinos es pot parlar de l’existència de Cox com a nucli habitat en l’època visigoda, abans del s. XVIII. Aquest nucli es situa en el paratge conegut com “La Foia”.

Cox ser un alqueria musulmana conquerida a li s. XII i donada al Rais de Crevillent. En 1304, pel tractat d’Almizra, tot el terme d’Oriola pas a la corona de Castella a la d’Aragó, i en el 1320 Heula II, descendent d’Aben-Udiel, fa entrega de les seves propietats a Jaume I d’Aragó.

En 1450 Juan Ruiz Dávalos la va comprar als Roca de Togores i va demanar al Rei Joan II d’Aragó permís per construir-se un palauet a la part alta de la lloma. Diversos factors com l’expulsió dels moriscos i la gran pesta de l’any 1648, que va deixar el Baix Segura gairebé buida d’efectius humans, va deixar a Cox amb un vint per cent de població; només a Oriola van morir cinc mil persones d’un total de set mil cinc-centes. Les conseqüències d’aquesta gran pesta fur entre altres la pèrdua de la llengua vernacla (català) pel nombre de murcians i castellans que van venir al poble i van omplir els carrers de Cox. Amb la implantació del castellà aquest poble va passar a anomenar-Cox, emparat més tard al segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta afavorits pel primer Borbó Felip V, comença la reactivació del municipi.

Aquesta situació de bonança deriva en l’enderrocament de i construcció de la nova església de Sant Joan (1774), construcció del Palau Episcopal (1777), la construcció de la Posada al carrer Les Eres (1791), obertura del Portichuelo (1780) i altres camins veïnals.

El més rellevant del segle XX ha estat l’augment demogràfic que en els últims trenta anys ha augmentat en un tres-cents per cent.

El casc antic delimitat per la zona dels voltants del castell de Santa Bàrbara, i el barri de casetes situada al vessant de la Serra de Callosa (Cox Vell i barri de La Foia). El nucli de població del Cox musulmà es trobava confinat en l’atapeïda àrea del Carrer Sota entre el rec i la muntanya. Si bé l’espai era estret i estret, la seva ubicació era molt privilegiada, ja que aquesta tenia a la mà l’aigua i l’horta.

El Cox musulmà comptava amb una mesquita situada on avui es troba l’església de Sant Joan, aquesta mesquita mirava a l’orient.

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.

Palacio Provincial, Avda. de la Estación, número 6, Alicante, CP 03005

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies