Dolores
Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

Dolores

Dins de la província d’Alacant, Diòcesi d’Oriola, el Partit Judicial de Dolores quedava confinat pel Nord, amb el terme de Crevillent; Aquest els d’Elx i Guardamar; Sud, els de Rojales, les Dayas, Pobla de Rocamora i Almoradí, i Oest, els d’Oriola, Rafal, Callosa de Segura, Saladar d’Albatera i Catral. La seva extensió serà de 2 llegües de Nord a Sud, i 3 d’Est a Oest. Tot aquest terreny era erm en un altre temps, humit i gairebé sempre pantanós, creixent només en ell salicòrnies, sálsonas i altres diverses plantes que estimen la humitat. La descomposició de les aigües per les calors del sol i la corrupció de les plantes era un focus perenne de malalties rebels, les que degenerant amb freqüència en epidèmies pestilencials, s’estenia per tota l’horta d’Oriola, causant els majors estralls i disminuint notablement l’ població.

Condolido el que va ser Bisbe de Cartagena, el Cardenal D. Luis Belluga i Moncada, en veure tants desastres, i que la mort s’havia apoderat d’un dels millors terrenys d’Espanya, va concebre el grandiós projecte de destruir el focus d’aquell mal, desaiguant el terreny, escavando assarbs, i obrint una multitud de canals per on corregués lliurement les aigües cap al riu o albufera d’Elx. A aquest efecte el Cardenal Belluga va adquirir en 1.715 de la Ciutat d’Oriola les 25.000 tafulles que li pertanyien mitjançant una curta contribució que el va obligar a pagar anualment, la donació va confirmar i va fer per si, El Rei Felip V, el 15 de desembre del mateix any; de Guardamar del Segura les 13.000 tafulles que era amo per contracte, que es va atorgar a Oriola en 20 de Juliol de 1.720, amb aprovació de Sa Majestat, en el qual s’obligava a satisfer anualment la Vila, 150 lliures en remuneració de la pesca que aquella obtenia, ia més 150 lliures amb destinació als pobres de la mateixa; i finalment La seva Majestat el va fer donació de les 2.000 que formen el que es coneixia per Majada Vella, totes les quals sumen la totalitat de 40.000 tafulles.

Pocs anys van bastar per veure aquesta filantròpica empresa coronada del més feliç èxit, i per un resultat dels seus plans es va veure aquell terreny baix i pantanós, aixecat a major altura amb les terres de les excavacions; i les aigües embassades abans d’aquesta superfície, van baixar a buscar el seu nivell, corrent pels nous canals: els llocs pantanosos van quedar secs, i aquest desolat i insalubre terreny, es va transformar breument en precioses hortes traçant amb bells i diversos verds el trist i verd i negre color de les plantes aquàtiques, que abans cobrien el terra. Va fundar llavors dit Cardenal en aquell terreny les viles de La nostra Senyora dels Dolors, Sant Felip i Sant Fulgenci, i va donar en emfiteusi totes les terres d’acord amb l’escriptura que va aprovar i va manar observar El Rei Felip V, en Real Cèdula de 13 de setembre de 1.724, aconseguint al mateix temps a favor dels pobladors que anessin a establir-se al país, indult dels delictes que hagin comès anteriorment, exempció de quintes per 40 anys i tota mena de pits i contribucions reals, el privilegi s’ha anat prorrogant fins 1.842 pel que fa als impostos.

Totes aquestes franquícies i privilegis eren necessaris perquè els homes s’establissin en un lloc, mirat amb horror fins aquell temps; però l’experiència, ostentant la feracitat i riquesa del sòl, va ser multiplicant els veïns: l’augment de la població va produir la millora de les terres; i d’aquells camps fangosos i entollats, dipòsit de malalties i mort, van brollar riques collites de blat, ordi, blat de moro, vi, oli, seda, cànem, lli, banilla, fruites i hortalisses. Les terres salobres van perdre amb les labors, amb els abonaments i els regs, i molt aviat sombrearon en aquella fèrtil horta el moral, l’olivera, la vinya, el taronger de la Xina i fruiters de tota mena.

Tal va ser la meravellosa transformació que s’ha succeït en el terreny que descrivim, el qual constitueix una part de la frondosa horta d’Oriola, i com ella, té els seus regs procedents dels avenamientos i sobres dels que van proporcionar els aqüeductes dimanants de les preses d’Almoradí, Callosa i Alfeitamí i en les assarbs de Montcada. Participació de Catral, Abanilla, Mayayo i Regne, els quals reunits passen a les Pies Fundacions on s’aprofiten les aigües com vives, en fertilitzar 30.000 tafulles de les 40.000 que comprèn, corresponents als termes de Dolores, Sant Felip Neri i Sant Fulgenci, comptant en cada 18 dies, a raó de 16 tafulles per hora, verificant per mitjà de la regadora de la Forca, Mimbres, Panas, Berenguelas, Nora, Conesas, Sauras, Palacios i altres menors. En la distribució d’aquests regs entenen els intendents de cada un d’aquests 3 pobles, en el seu respectiu territori, dels que són jutges privatius d’aigües; i la disposen en temps d’escassetat segons ho exigeix ​​la necessitat dels interessats, en benefici de les collites pendents. Els expressats assarbs, després de recórrer com una llegua, s’incorporen amb altres secundaris que condueixen els desguassos, part al riu pròxim a la seva desembocadura i part a l’albufera d’Elx.

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.

Palacio Provincial, Avda. de la Estación, número 6, Alicante, CP 03005

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies