Redován
Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

La població de Redován es manté en ritme creixent i actualment està entre els set i vuit mil habitants.
El nom de -Redován és netament àrab i al·ludeix al cavaller o família propietària del poble, que en els començaments no va ser altra cosa, en la totalitat del seu terme, que una finca o hisenda de l’extens territori que llavors depenia d’Oriola.
Alguns volen derivar de Farax Ben Redvan o Reduan, general de l’Rei moro de Granada, que va envair i saquejar Guardamar en l’any 1331, i va acampar a contraforts de la nostra serra, fent estada en el lloc que, per aquest motiu, diuen prendre després nom del seu nom.
Però no sembla això el més cert, ja que abans d’aquest any 1331, en el Llibre de Repartiments d’Oriola se li esmenta ja amb el nom de “Aben-Redvan”, que significa: “Dels fills de Redován”; el que clarament fa referència a un propietari d’idèntic nom al del referit General, però bastant anterior a ell.
Ginés Pérez de Hita, historiador, que va viure entre els anys 1544-1619 en el seu llibre “Guerres Civils”, nomena la família dels Reduanes entre els nobles i preuats cavallers moros de Granada, que procedien del Marroc.
Des dels primers anys dela Reconquesta (1242-1243) va pertànyer a la il·lustre família dels MIRÓN, de la qual encara queda record en la nostra horta (El pont Mirón).
Entre els senyors d’aquest cognom destaquen: D. Fernando Miró, senyor de Redován, en temps de l’infant D. Fernando, 1329, senyor d’Oriola i Marquès de Tortosa, i que segons l’historiador Martínez Paterna, va ser el seu mestre de camp, quan la presa de Jumilla. També D. Francisco Tafaner, senyor de Redován en 1383. En 1399 sostenia dura guerra civil contra D. Ramón de Rocafull, senyor d’Albatera.
La primera baralla destacable i de la qual es té constància es remunta a l’any 1380; ve protagonitzada per les cases dels Rocafull i els Mirons, titulars dels senyorius d’Albatera i Redován. La qüestió es va iniciar entre cert López Álvarez, amic dels Rocafull, i els fills de Francesc Mirons. L’origen d’aquesta disputa també s’ha atribuït a un segon motiu, l’abandó per part d’un dels Rocafull d’una jove Soler, la família es trobava vinculada als Mirons, donant lloc a un trencament de festejos en cadena que va acabar sembrant el desordre i desconcert a la vila.
Davant aquestes situacions, les autoritats s’alineen en tots dos bàndols; els enfrontaments transcendeixen al camp; es produeixen els primers homicidis i ha d’intervenir directament el Rei. Els caps de cada fracció són anomenats ala Cort, a Oriola actua un comissari regi amb plens poders. Finalment, l’assumpte queda resolt mitjançant arranjaments pecuniaris, satisfaccions verbals, compromisos de treves per escrit i algun desterrament temporal.
Pel seu matrimoni amb una filla de D. Francisco Tafaner, l’any 1401 era Senyor de Redován D. Bernat Tapiols, romanent fins 1490.
Tot i que les vessants de la nostra serra van ser sempre lloc acollidor (a ella s’han trobat vestigis d’antigues civilitzacions), la veritat és que l’actual població arrenca del temps en què van ser senyors de Redován, la Ilustrefamilia dels SANT-ANGEL.
Els últims anys dela Reconquistadejaron aquest lloc reduït a una gran Alqueria o petit llogaret, dependent de la ciutat d’Oriola.
L’any 1490, Jaume Sant-Angel va comprar a la família Mirón el Senyoriu de Redován, que “no era més que una gran Alqueria i havia de ser millor terra i més horta del que és avui; perquè la sèquia de Escorratel anava molt més amunt; però amb les avingudes de les rambles creix i s’alça la terra i decreix l’horta al faltar-li l’aigua “. (Anals d’Oriola, P. Bellot).
Jaume Santàngel, natural d’Oriola, senyor de Redován, valgut del Cardenal Arquebisbe de Toledo Ximénez de Cisneros, és nomenat pel Rei Catòlic Fernando II d’Aragó Vaig ballar General d’Oriola en 1491.
Els Santangelos van ser cavallers dela Reconquistade València i dels més notables senyorius d’aquests regnes i van gaudir d’aquesta possessió durant molt de temps en íntima relació amb l’aristocràcia oriolana, servint Redován per la seva proximitat a Oriola, com a lloc d’esbarjo i esport.
A l’any següent (1491) de comprar el Senyoriu, D. Jaime, confiant en els bons serveis que havia fet per Oriola, la seva pàtria, sent privat del Rei Catòlic, va proposar al Consell dela Ciudadque volia poblar la seva heretat de Redován de cristians i moros , i havia començat a obrar, en la qual cosa havia de gastar molt i que la població seria difícil si no els atreia amb algunes llibertats. Per tant, suplicava al Consell que als nous pobladors els fessin francs de cisa i mur.
El Consell va encomanar als Jurats, que veiessin de quina manera es podia fer que fos a gust de D. Jaume i el manifestessin en un altre Consell.
Feta relació i consultat aquest punt, li van concedir franquesa de cisa i dret de mur per 20 anys (Anals d’Oriola, P. Bellot).
Realitzades les obres i poblat el lloc, es va confirmar el Senyoriu per Decret de 15 de maig de 1501, del Rei D. Ferran II d’Aragó i V de Castella i de la seva esposa Dª Isabel.
Seria molt interessant trobar aquest Decret dels Reis Catòlics, ja que potser en ell tingui origen l’emancipació de Redován de la ciutat d’Oriola ja que, desconeixent fins avui aquesta dada, i sabent amb certesa que quan va pertànyer el Senyoriu ala Comunidadde Pares Dominics del Col·legi de Santo Domingo, era el rector del Patriarcal Col·legi qui posava i deposava als alcaldes d’aquest poble, és de suposar que aquest privilegi o independència ho van tenir també els senyors anteriors, és a dir, que tingui el seu origen en l’esmentat Decret dels Reis Catòlics en confirmar el Senyoriu.
De ser això així, Redován es va independitzar de Oriola el 15 de maig de 1501 pel Decret dels Reis Catòlics, sent Senyor de Redován D. Miguel Jerónimo Sant-Angel.
La família SANT-ANGEL posseïa en propiedadla Batllia Generalde Oriola per privilegi dels Reis Catòlics, potser com a recompensa a l’ajuda que aquesta família els va prestar en les guerres de Granada.

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.

Palacio Provincial, Avda. de la Estación, número 6, Alicante, CP 03005

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies