Sant Isidre es troba situat al Sud de la província d’Alacant, en la comarca de la Vega Baixa. L’Institut Nacional de Colonització (actualment IRYDA) declara, el dia 27 de juny de 1941, la zona com a interés nacional dins dels seus plans de regadiu.

L’any 1953 es comença a construir el poble, i en 1956, comença a ocupar-se per persones vingudes de diversos punts de la geografia espanyola. El 23 d’agost de 1957 es firma el decret del Ministeri de Governació, pel qual es constituïx l’Entitat Local Menor de Sant Isidre d’Albatera.

La seua arquitectura va ser dissenyada per l’arquitecte D. José Luis Fernández de l’Amo. Amb ell van treballar artistes com Baeza i Calp, dels que es conserven els murals del presbiteri de l’església i del balcó, enfront d’un jardí situat justo en l’entrada de l’església i en una xicoteta plaça es troba una creu única en el seu estil.

Després de llargs anys de reivindicacions durant els 80, finalment, el dia 22 de març de 1993, i per Decret 41/93 del Govern Valencià. Sant Isidre és reconegut com a municipi independent d’Albatera, deixant de ser una pedania. Després d’aconseguir la segregació el municipi va continuar lluitant per un terme municipal just, el qual li va ser atorgat anys més tard.

Actualment té una extensió de 11,4 km2 i una població de 1900 habitants. La seua economia es basa en la indústria i agricultura.